L’òpal: una gemma maleïdaL’òpal és un mineral bastant comú però amb laparticularitat que algunes de les seves varietats són gemmesamb molta tradició i al mateix temps molt preuades.Curiosament, mentre que en algunes cultures occidentalses considera portador de malastrugança, les orientalscreuen que afavoreix la bona sort.La seva composició (silici i oxigen) el fa molt proper alquars i, de fet, els exemplars massius dels dos minerals nosempre són senzills de diferenciar. Respecte al quars, però, té dues diferències fonamentals:l’estructura, que és molt desordenada, i el fet que conté molècules d’aigua. L’òpal es potpresentar de formes molt diverses. Sempre és massiu (no forma cristalls), però la sevacoloraciópermet diferenciar diverses varietats, des de la més vulgar (resinita) fins a la transparent iincolora (hialita) i a les més acolorides com l’òpal de foc, de tons vermells o ataronjats, i l’òpalnoble, amb fantàstics canvis de color: del verd al blau, passant pel vermell, el taronja i el groc,tot en un mateix exemplar. Alguns òpals de coloració i bellesa excepcional entre les varietatsnoble i de foc són gemmes molt preuades que es tallen facetades (les més transparents) o encaboixó. S’han trobat òpals treballats en cultures antiquíssimes de tot el món, i és una de lespoques gemmes conegudes des del temps remot.Una varietat de poc valor però molt curiosa és el menilit. Aquesta varietat d’òpal froma nòdulsarrodonits en l’interior de les roques. Aquests nòduls poden originar formes antropomorfes(formes humanes), zoomorfes (formes animals) i altres formes curioses que recorden aparellsocoses (forma de cor, de cafetera, de casa...). Alguns dels menilits més curiosos coneguts s’hantrobat en abundància a Caldes de Malavella, en l’anomenat Turó dels Ninots, que va rebre elnom perquè els vilatans, que trobaven el mineral en abundància, en llaurar o obrint caminsi marges, anomenaven «ninots» les curioses i diverses formes en què aquest es presentava. Amés a més de Caldes de Malavella, també s’esmenta l’òpal a Aiguafreda (riera de l’Avencó) i aMontcada i Reixac (Vallès Occidental); a Darnius (Alt Empordà); Osó i Sils (la Selva),i a Bellmunt del Priorat (Priorat). A Barcelona ciutat s’ha trobat òpal de la varietat hialita a lamuntanya de Montjuïc, sobretot als vessants que donen al port (Miramar i Mirador de l’Alcalde).Tot i que l’òpal és una espècie comuna que es troba pràcticament arreu del món, Austràlia és,sens dubte, el país que n’ha proporcionat, i proporciona, els millors exemplars coneguts. Elsòpals de gran qualitat són a les províncies que Queensland i Nova Gales del Sud (Austràlia),on es troben els famosos òpals negres, que reben aquest nom no pel seu color, que és moltvirolat, sinó per la roca on es troben. L’òpal va originar a la segona meitat del segle xixi sobretot a partir del 1900, en què els preus van pujar considerablement, l’arribada de totamena de buscadors i minaires atrets per la cobdícia i les possibilitats d’aventura que aquell noumón els oferia. Isabel Gray, l’any 1900, va instal·lar un hotel i una botiga al llogarret d’Eulo, albell mig dels camps d’òpals de Queensland. Era l’única dona en aquell immens territori desolati va arribar a ser la veritable propietària de tota la regió. Coneguda com la Reina d’Eulo, vaarribar a posseir la col·lecció d’òpals més bella del món. Un bon dia, i de cop i volta, tant ellacom la seva fabulosa col·lecció van desaparèixer sense que des d’aleshores se n’hagi sabutresmés.Cavall Fort, núm. 1077 (adaptació)
Preguntes :
1. De què està format l’òpal? silici i oxigen.
2. Quins tipus d’òpals són els més valuosos? Massiu i menilit.
3. Per què hi ha un indret a Caldes de Malavella que s’anomena el Turó dels Ninots? els vilatans, que trobaven el mineral en abundància, en llaurar o obrint camins
i marges, anomenaven «ninots» les curioses i diverses formes.
4. Contesta:
• Per què hi va haver tanta gent que va fer cap a Austràlia vers l’any 1900? on es troben els famosos òpals negres, que reben aquest nom no pel seu color, que és molt
virolat, sinó per la roca on es troben.
• Per què es va fer famosa Isabel Gray? Era l’única dona en aquell immens territori desolati va arribar a ser la veritable propietària de tota la regió.
• Què li va passar? la col·lecció d’òpals més bella del món. Un bon dia, i de cop i volta, tant ellacom la seva fabulosa col·lecció van desaparèixer sense que des d’aleshores se n’hagi sabut res més.
5. D’on diries que s’ha extret la lectura que has llegit?
D’una enciclopèdia.
D’una revista de divulgació.
D’una novel·la d’aventures.
Autora : Andrea Haro Peréz
Molt bé Andrea, ja està reflectit a les notes.
ResponderEliminar